Recursos
Transferència
Projectes URL
Ciència Oberta
MERIT
El grup INVIOTEL (FCCB-URL) presenta una recerca sobre el consum televisiu dels infants
El grup Infància, Violència i Televisió (INVIOTEL), coordinat pel doctor Jordi Busquet de la Facultat de Comunicació Blanquerna-URL (FCCB-URL), ha portat a terme una recerca sobre el consum televisiu dels infants i l'impacte dels missatges audiovisiuals en aquest colectiu. És tracta d'una investigació finançada pel Plan Nacional I+D+i del Ministeri d’Educació i Ciència.
Els resultats es van presentar el passat divendres 28 de novembre durant la jornada titulada 'Los Espacios informativos y los imaginarios de la violencia en los menores' celebrada en el Salón de Grados de la Universidad Rey Juan Carlos de Madrid (Campus Vicálvaro). El grup INVIOTEL està coordinat pel doctor Jordi Busquet, de la FCCB-URL, però també conta amb la participació de la Universidad Rey Juan Carlos, Universidad de Sevilla, Universitat Pompeu Fabra, Universitat Oberta de Catalunya i l'Associació d'Usuaris de la Comunicació.
La investigació, realitzada de l'1 de gener de 2006 al 31 de desembre
de 2008, té com finalitat investigar l'espectador infantil en l'ús de
la televisió i en la recepció dels missatges televisius, amb l'objectiu
d'aportar dades rellevants de com es construïxen els imaginaris
col•lectius entorn de les imatges violentes transmeses pels
informatius.
L'anàlisi, basat en les dades de SOFRES, posa en relleu que enfront de
la creença general del baix consum televisiu dels menors, existeixen
segments d'edat (7 a 12 anys) amb nivells d'audiència molt similars als
de la població adulta. De fet, l'estudi determina que aquest col·lectiu consumeix diàriament 209 minuts de televisió, superant en nou minuts les dades de l'any 2000. Així mateix, i segons els resultats dels grups
de discussió (focus groups), el consum televisiu dels nens i nenes sol
realitzar-se majoritàriament sense presència adulta. En canvi, els
informatius, degut al fet que la seva hora d'emissió coincideix amb
moments en els quals la família acostuma a estar tota a casa, com, per
exemple, el moment del sopar, solen veure's acompanyats dels adults de
la família.
Els efectes de la tercera persona
Els nens i nenes de sisè (11 a 12 anys) creuen tenir la capacitat de
comprensió necessària per a veure els informatius. En canvi, consideren
que els més petits no tenen aquesta capacitat. Alguns alumnes de segon
(6 a 7 anys) també tenen aquesta percepció. Es ratifica, per tant, la
teoria dels efectes de la tercera persona. Aquesta teoria aplicada a la
percepció infantil sobre la violència en els informatius sosté que el
subjecte té una percepció pròpia que li fa creure's amb capacitat i
crític en contraposició als altres, a qui considera vulnerables i
inexperts. Els nens i nenes, fonamentalment els de sisè, però també els
de segon, estableixen una gradació de la intensitat de la violència
representada i l'argumenten.
No obstant això, hem de tenir en compte que els nens i nenes de segon
de primària descodifiquen més atentament les imatges que el discurs
narratiu. I, en alguns casos, les imatges s'enriqueixen amb comentaris
fabuladors propis de l'edat. Hi ha una clara consideració ètica moral
vinculada a la transgressió de la norma. És a dir, tenen molt clar allò
que està “ben fet” i allò que està “mal fet”. També fan comentaris
valoratius sobre els graus de responsabilitat enfront d'actes
“incívics”.
La percepció que els nens i nenes tenen en relació als fets violents
representats i a les situacions de conflicte social és clara i
contundent. Connecten significativament el vist amb les seves realitats
quotidianes. La violència viscuda en un context social pròxim, pot ser
superior a la representada en la pantalla de televisió.
