La Marató de TV3 atorga dos ajuts a projectes de recerca de l’IQS

Dos projectes de recerca de l’IQS sobre malalties cardiovasculars han rebut un dels 26 ajuts que ha entregat aquest any La Fundació La Marató de TV3. Les investigacions han estat triades entre els 159 projectes presentats a la convocatòria. L’acte de lliurament va tenir lloc el passat 25 de novembre a la Casa Convalescència de la UAB, on es van repartir els 7.025.000 euros obtinguts gracies als donatius recaptats a l’edició 2007 de La Marató.

 

 

Amiloïdosi cardíaca i cel·lules mare

Els dos projectes de l’IQS-URL investiguen diferents aspectes sobre les malalties cardiovasculars. D’una banda, ‘Descobriment de fàrmacs dirigit a l'amiloïdosi cardíaca relacionada amb la transtiretina’, on participa l'IQS -URL en col·laboració  amb l’Institut d’Investigacions Químiques i Ambientals de Barcelona i el Parc Científic de Barcelona. Antoni Planas és el investigador de l'IQS-URL responsable d'aquest projecte que ha rebut 489.000 euros i s’adreça al desenvolupament de fàrmacs inhibidors de la transtiretina. Aquesta proteïna és la responsable de l’amiloïdosi cardíaca, una malaltia que provoca una disminució del funcionament del cor.

D’altra banda, ‘Desenvolupament de matrius biològiques per a reparar la cicatriu postinfart: alliberament local de cèl•lules mare, factors angiogènics i seguiment en línia de la regeneració miocàrdica’ ha rebut 481.298. Es tracta d’un projecte on participa l'IQS-URL en col•laboració amb l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau i l’Escola Tècnica Superior d’Enginyeria de Telecomunicacions.

Aquesta recerca té com a objectiu principal el desenvolupament i aplicació d´un implant bioactiu (format per sensors electrònics incorporats en una membrana microporosa carregada de factors neoangiogènics i cèl.lules mare) per a la regeneració de l’infart de miocardi. La funció del grup de l’IQS serà “obtenir un material per disseny molecular que sigui capaç de dues coses: Per una part, recrear un ambient favorable per a què les cèl•lules mare amb capacitat regenerativa pugin ser trasplantades a la zona infartada, sobrevisquin i es diferencien en múscul cardíac. Per altra part, que el material faci que el teixit infartat, conjuntament amb les cèl•lules mare, formi un nou miocardi funcional”, explica Carlos Semino, l'investigador responsable del projecte a l'IQS-URL. Respecte als terminis del projecte, s'espera tenir el primer prototip per a fer proves de laboratori amb animals petits durant el  2009. Si tot va bé, “al 2010 ja estaríem tractant de revòlver problemes biomecànics i biofísic en infarts d’animals grans (ovelles i porcs) on es recrearia les condicions més similars als humans”, senyala.

Aquests dos projectes en estat seleccionats per 145 especialistes en malalties cardiovasculars procedents de 22 països, els quals han avaluat els projectes en un procés per  consemblants (peer review), que en garanteix la rigorositat i transparència. L’avaluació dels projectes, gestionada per l’Agència d’Avaluació de Tecnologia i Recerca Mèdiques, del Departament de Salut, determina la seva qualitat científica i rigor metodològic, així com la seva rellevància i possibilitat de desenvolupament.

+ info: IQS /  La Marató de TV3