“La mobilitat és gairebé imprescindible si es vol tenir una bona carrera científica”

Quan parlem de mobilitat de la recerca, és inevitable imaginar una estada a una universitat o un centre d’investigació estranger. Tot i així, la mobilitat investigadora no s’acota només als canvis a nivell internacional i la investigadora Míriam Calvo és el millor exemple. Aquesta doctora en física per la Universitat de Barcelona s’ha incorporat aquest any a La Salle-URL aprofitant el primer ajut Juan de la Cierva que rep la nostra universitat. Un contracte postdoctoral que li permetrà continuar durant tres anys amb la seva recerca sobre l’LHC (Large Hadron Collider), l’accelerador de partícules més gran del món.  

Quina va ser la teva reacció quan et van comunicar la concessió de l’ajut Juan de la Cierva?

Sorpresa, alegria, suposo que com qualsevol en el meu cas. Està bé que hi hagin unes beques postdoctorals que et permetin continuar fent recerca al teu país.
 

De la UB a la URL. Què ha significat aquest canvi per a tu?

Al continuar treballant amb la mateixa gent i el mateix projecte en part és només un canvi d’ubicació. Això sí, a un ambient molt agradable i que em permet estar més en contacte amb la part d’electrònica de l’experiment. (La doctora Míriam Calvo forma part del Laboratori per a Instrumentació de Física d'Altes Energies, un grup de recerca format per personal investigador del grup de física experimental d'altes energies de la Universitat de Barcelona i del departament d'Electrònica d'Enginyeria i Arquitectura La Salle-URL)

 
Quin paper creus que té la mobilitat en la carrera investigadora? Quina ha estat la teva trajectòria en aquest sentit?

Realment s’aprèn bastant al treballar en diferents grups, institucions, projectes. La mobilitat és gairebé imprescindible si es vol tenir una bona carrera científica. En el meu cas, durant el doctorat a la UB amb la FPU vaig fer algunes estades al CERN, molt interessants.

“Està bé que hi hagin unes beques postdoctorals que et permetin continuar fent recerca al teu país”

Com expliques a la teva família i als amics la teva tasca a l’LHC?

Una cosa és el que els expliques i altra el que s’arriben a imaginar. LHC és un accelerador de partícules, una circumferència de 27 km de longitud a prop de Ginebra. En el cas del nostre experiment, LHCb, s’ha construït un gran detector de partícules, en un punt on es faran col·lidir 2 feixos de protons (accelerats a l’LHC). Amb l’anàlisi de les partícules que surten d’aquests xocs podem comparar si el que mesurem es correspon amb el predit. Un dels principals  objectius és intentar explicar l’excés de matèria a l’univers, que no pot explicar el nostre model de partícules actual (el model estàndard).

 
Quin és el concepte que sempre és més difícil d’entendre? Ho pots explicar breument?

Hi ha qui no comprèn com diem que existeixen els ‘quarks’, que suposem que són partícules fonamentals, sense haver-los ‘vist’ mai. El model estàndard prediu l’existència de tota una sèrie de partícules (hadrons) formades per 2 o 3 ‘quarks’, segons el cas, com ara els protons i neutrons que formen part dels nuclis atòmics. Amb els detectors de partícules s’ha pogut corroborar l’existència d’aquests hadrons.

 
Recordes quina és la pregunta que més cops has contestat sobre la teva investigació o el teu camp d’estudi?

Crec que la guanyadora és: “I tot això que fas, per a què serveix?”
 

I què contestaries?

El que busquem és poder descriure, entendre el món de les partícules, que al cap i a la fi són les constituents de la matèria, de tot el que ens envolta. I de fet, gràcies a aquesta recerca s’han produït grans avanços en altres camps, trobant aplicacions pràctiques, com en el cas de la medicina o ciència dels materials.
 

Ens pots dir alguns dels errors més comuns que veus als diaris o escoltes a les tertúlies sobre el teu àmbit de recerca?  

De vegades la gent tendeix a exagerar, o es queda amb els detalls més de ciència ficció, com que a l’LHC reproduirem el Big Bang literalment, o que crearem un forat negre que s’empassarà  la Terra, etc.

“Gràcies a aquesta recerca al CERN s’han produït grans avanços en altres camps, trobant aplicacions pràctiques, com en el cas de la medicina o ciència dels materials”

Al teu àmbit científic, quina pregunta (encara per contestar) t’agradaria respondre?

L’existència del Higgs, o per què les partícules tenen les masses que tenen, perquè hi ha 3 famílies de quarks i leptons... hi ha grans misteris encara per explicar.

 
Anem a fer una mica de ciència-ficció... Com t’imagines que pot evolucionar la teva recerca en els propers anys?

Amb sort tindrem evidències del Higgs i les partícules supersimètriques, etc. Per suposat tot serà més interessant si podem trobar algun indici d’haver alguna cosa més enllà del model estàndard.

 
Quin llibre, pel·lícula, web... recomanaries per ajudar a comprendre la teva recerca o el teu camp científic?

Podeu visitar la pàgina del CERN (http://public.web.cern.ch/public/Welcome.html), trobareu una introducció al món de la física de partícules i els experiments.

 
Quin és el científic/a o divulgador/a que millor ha sabut explicar aquesta recerca? 

El millor? No ho sabria dir, Álvaro de Rújula, espanyol i físic teòric del CERN, ho fa prou bé.

 
Quin és el lloc o la situació més estranya a què t’ha portat la teva investigació? I el moment més emocionant?

Un moment emocionant va ser el primer cop que vaig viure l’experiència de prendre dades amb partícules reals,  i poder analitzar alguna cosa que no fos una simulació. I per suposat, veure els detectors de més de 10 metres d’alçada (uns 20 m de llarg) ben a prop.

“S’haurien d’afavorir les estades d’unes setmanes o mesos d’investigadors d’altres grups; organitzar seminaris. Per als investigadors d’aquí, borses de viatges per fer estades fora. Això seria el mínim a fer”

Si poguessis triar, amb quin grup de recerca de tot el món t’agradaria treballar? I amb quin investigador/a? Per què?

Crec que la sort que tinc és que som 48 institucions de 14 països diferents les que col·laborem en posar en marxa l’experiment. No cal triar un grup en concret per poder aprendre de la gent amb més experiència.

 
Com has aconseguit durant aquests anys de recerca compensar el fet d’especialitzar-se tant en un tema?

En aquesta branca s’engloben varis aspectes, una part més teòrica i una altra experimental, amb el disseny i construcció de detectors, l’anàlisi de dades, etc. Hi ha un ample ventall de coses per fer.
 

Per últim, tenim en compte la importància de la mobilitat en la recerca actual, què creus que es pot fer des de la universitat per a fomentar la mobilitat del personal investigador?

Afavorir les estades d’unes setmanes o mesos d’investigadors d’altres grups; organitzar seminaris. Per als investigadors d’aquí, borses de viatges per fer estades fora. Això seria el mínim a fer.

+ info: R+D+i Mobilitat / 'Dissenyant el futur de la física'