Enquestes per donar-li veu a la societat europea

European Social Survey Entendre a la societat europea és l’ambiciós objectiu de l’European Social Survey (ESS), una macro enquesta en què participen més de 30 països. En la creació d’aquesta eina, el grup de recerca Catalan Centre for Survey Research and Applied Stadistics, liderat pel Dr. Willem Saris d’ESADE–URL, té un protagonisme fonamental. En les seves mans es troba el disseny de les preguntes que tracten de donar-li veu a la ciutadania d’Europa.

 

L’ESS neix l’any 2001 impulsat per l’European Science Fundation i altres institucions europees. La incorporació d’ESADE es va produir quan el Dr. Saris va obtenir la plaça associada a un projecte del Dr. Joan Manuel Batista-Foguet, Catedràtic de Mètodes d’ESADE, seleccionat per l'Institut Català de Recerca Avançada (ICREA).

 

Aleshores, el Dr. Saris es va traslladar des de la Universitat d’Amsterdam a ESADE-URL i es va crear el Catalan Centre for Survey Research and Applied Stadistics, un grup de recerca reconegut com consolidat per la Generalitat de Catalunya format per personal investigador d’ESADE (Survey Research Centre) i la Universitat de Girona. 

 

El Dr. Willem E. Saris i el Dr. J.M. Batista-Foguet

 

L’estructura d’aquest projecte europeu està encapçalada per la City University i pel Central Coordination Team (CCT). Aquest organisme està format per sis membres dels països participants entre els quals es troba el Dr. Saris. El CCT s’encarrega de la coordinació dels grups nacionals que porten a terme la recollida de les dades, la traducció dels qüestionaris, l’anàlisi de les dades... Tot i això, a més del càrrec de l’investigador d’ESADE, la tasca específica del seu grup és vigilar i millorar la qualitat de les preguntes que es fan a l’enquesta. "El nostre treball consisteix en dissenyar les preguntes, avaluar-les i comprovar la seva qualitat, també entre els diferents països, i inclús abans de recollir-les", explica el Dr. Saris.

 

És el primer projecte de ciències socials que rep el màxim guardó de la recerca europea: el Premi Descartes

 

 

Darrere d’aquesta predicció s’amaga una recerca on, com assegura el Dr. Batista-Foguet, director del Survey Research Centre: "la qualitat ho és tot". Aquesta aposta per la qualitat ha estat reconeguda per la Unió Europea de diferents maneres. Per una part, el treball del grup ha estat finançat pel 6è Programa Marc i es troba actualment en fase de negociació al 7è Programa Marc. Per altra part, a nivell global, tot el projecte va assolir l’any 2005 el màxim guardó de la recerca europea, el Premi Descartes de la Comissió Europea: "Es tracta d’un premi molt important per a nosaltres, perquè és el primer cop que s’ha donat a un projecte de ciències socials", recorda el Dr. Batista-Foguet.  

 

Per garantir aquests estàndards de qualitat, l’ESS té una periodicitat bianual i presenta un qüestionari dividit en dos parts. D’una banda, té un corpus de preguntes principal que es repeteix cada edició: dotze blocs temàtics sobre topics com ara la confiança en les institucions, les circumstàncies econòmiques o els valors morals. D’altra banda, presenta dos mòduls rotatoris, seleccionats a través d’un concurs entre diferents propostes dissenyades per grups de recerca en la matèria. L’objectiu és potenciar la competitivitat i elevar encara més el nivell.   

 

Aprendre a preguntar

La qualitat en el disseny d’una enquesta s’aconsegueix estudiant al detall l’enunciat, el llenguatge, la modalitat de resposta i inclús el lloc on es farà l’entrevista. "Tothom pot preguntar, però la nostra investigació ens ha ensenyat que no és el mateix fer  una pregunta que un altra", subratlla l’investigador. A més, al tractar-se d’una enquesta d’abast europeu, els factors que cal tenir en compte es multipliquen: "A alguns països com Alemanya accepten bé preguntes molt llargues, però als Països Baixos o Espanya cal que siguin més curtes. Això significa que un enunciat llarg pot funcionar perfectament a un país i a un altre no. Un altre eixample es va produir a una de les darreres reunions del projecte. Volíem incloure una pregunta sobre la gent gran, però el problema va sorgir a l’hora de definir el concepte vell perquè a Europa Occidental la gent viu 75 ó 80 anys i a Bulgària pocs arriben a aquesta edat", aclareix el Dr. Saris.

 

El Dr. Willem E. Saris i J.M. Batista-Foguet

 

Tot i això, la recerca no es queda només al disseny de les preguntes, sinó que s’estén també a com fer l’enquesta o en quin moment. Fins ara, les 2.000 entrevistes efectuades a cada país es produïen sempre cara a cara, però ara s’ha proposat la utilització d’Internet. "Estem investigant si és millor un mètode mixt. A Internet és més difícil solucionar qualsevol malentès respecte al qüestionari perquè no tens la persona entrevistadora davant, en canvi per alguns temes com ara l’ús de drogues es poden obtenir respostes més sinceres a través de la web", reflexiona l’investigador. D’altra banda, respecte al moment, l’ESS ha introduït el context sociopolític com un altre factor a valorar a l’hora d’analitzar les dades. "Fets com els atemptats terroristes a Espanya poden influenciar les respostes. Per això, cadascun dels grups encarregats de la recollida de dades ha de senyalar setmanalment les noticies més rellevants", subratlla el Dr. Saris.

 

“Els resultats del projecte es poden consultar al web de l’ESS on ja han accedit més de 15.000 persones”

 

 

Analitzant totes aquestes característiques de la pregunta ens permet "predir l’efecte que tindrà en la persona enquestada i així podem fer suggeriments per implementar els diferents qüestionaris", explica l’investigador principal.  

 

Resultats a l’abast de tothom

Aquesta recerca està contribuint a desenvolupar un conjunt de metodologies, pautes de treball i bones pràctiques per a optimitzar el disseny d’enquestes. Avenços que s’apliquen "a la resta de projectes d’ESADE, com per exemple en management i econometria de la salut", explica el Dr. Batista-Foguet. A més a més, totes les tècniques, dades i enquestes es poden consultar de forma gratuïta al web de l’ESS. Una opció que ja han exercit "més de 15.000 persones", afegeix.  

 

De fet, organismes com ara l’Eurostat, l’oficina estadística de la Unió Europea, ja han adaptat alguns dels procediments implementats per l'ESS. Tot i això, la millor prova del bon camí recorregut per aquest projecte científic és l’augment en l’índex de resposta de l’enquesta: normalment sol quedar-se en menys del 50 per cent, però a l’ESS han arribat al 70 per cent a alguns dels països implicats. Un símptoma esperançador de la utilitat d’aquesta recerca per a escoltar les veus de la nostra societat.

 

Agustí López

  

-Willem E. Saris és doctor en Political, Social and Cultural sciences per la Universitat d'Amsterdam i investigador principal del Catalan Centre for Survey Research and Applied Statitics d'ESADE.
 
-Joan Manuel Batista-Foguet és doctor Enginyer industrial per la Universitat Politècnica de Catalunya i Master en Social Sciences Data Analysis per la Universitat de Essex (Anglaterra), catedràtic de Mètodes i director del Survey Research Centre d’ESADE