Enquestes per donar-li veu a la societat europea
Entendre a la societat europea és l’ambiciós objectiu de l’European
Social Survey (ESS), una macro enquesta en què participen més de 30 països.
En la creació d’aquesta eina, el grup de recerca Catalan Centre for Survey Research and Applied Stadistics, liderat
pel Dr.
L’ESS neix l’any
2001 impulsat per l’European Science Fundation i altres institucions europees. La
incorporació d’ESADE es va produir quan el Dr. Saris va obtenir la plaça associada
a un projecte del Dr. Joan Manuel Batista-Foguet, Catedràtic de Mètodes d’ESADE,
seleccionat per l'Institut Català de Recerca Avançada (ICREA).
Aleshores, el Dr.
Saris es va traslladar des de la Universitat d’Amsterdam a ESADE-URL i es va crear el Catalan Centre for Survey Research and
Applied Stadistics, un grup de recerca reconegut com consolidat per la
Generalitat de Catalunya format per personal investigador d’ESADE (Survey Research Centre) i la Universitat de Girona.
L’estructura
d’aquest projecte europeu està encapçalada per
És el primer projecte de ciències
socials que rep el màxim guardó de la recerca europea: el Premi Descartes
Darrere d’aquesta
predicció s’amaga una recerca on, com assegura el Dr. Batista-Foguet, director del Survey
Research Centre: "la qualitat ho és
tot". Aquesta aposta per la qualitat ha estat reconeguda per
Per garantir aquests
estàndards de qualitat, l’ESS té una periodicitat bianual i presenta un
qüestionari dividit en dos parts. D’una banda, té un corpus de preguntes
principal que es repeteix cada edició: dotze blocs temàtics sobre topics com ara la confiança en les
institucions, les circumstàncies econòmiques o els valors morals. D’altra
banda, presenta dos mòduls rotatoris, seleccionats a través d’un concurs entre
diferents propostes dissenyades per grups de recerca en
Aprendre a preguntar
La qualitat en el disseny d’una enquesta s’aconsegueix estudiant al detall l’enunciat, el llenguatge, la modalitat de resposta i inclús el lloc on es farà l’entrevista. "Tothom pot preguntar, però la nostra investigació ens ha ensenyat que no és el mateix fer una pregunta que un altra", subratlla l’investigador. A més, al tractar-se d’una enquesta d’abast europeu, els factors que cal tenir en compte es multipliquen: "A alguns països com Alemanya accepten bé preguntes molt llargues, però als Països Baixos o Espanya cal que siguin més curtes. Això significa que un enunciat llarg pot funcionar perfectament a un país i a un altre no. Un altre eixample es va produir a una de les darreres reunions del projecte. Volíem incloure una pregunta sobre la gent gran, però el problema va sorgir a l’hora de definir el concepte vell perquè a Europa Occidental la gent viu 75 ó 80 anys i a Bulgària pocs arriben a aquesta edat", aclareix el Dr. Saris.
Tot i això, la
recerca no es queda només al disseny de les preguntes, sinó que s’estén també a
com fer l’enquesta o en quin moment. Fins ara, les 2.000 entrevistes efectuades
a cada país es produïen sempre cara a cara, però ara s’ha proposat la
utilització d’Internet. "Estem
investigant si és millor un mètode mixt. A Internet és més difícil solucionar
qualsevol malentès respecte al qüestionari perquè no tens la persona entrevistadora
davant, en canvi per alguns temes com ara l’ús de drogues es poden obtenir
respostes més sinceres a través de la web", reflexiona l’investigador.
D’altra banda, respecte al moment,
l’ESS ha introduït el context sociopolític com un altre factor a valorar a
l’hora d’analitzar les dades. "Fets com
els atemptats terroristes a Espanya poden influenciar les respostes. Per això, cadascun dels grups encarregats de la
recollida de dades ha de senyalar setmanalment les noticies més rellevants",
subratlla el Dr. Saris.
“Els resultats del projecte es
poden consultar al web de l’ESS on ja han accedit més de 15.000 persones”
Analitzant totes aquestes
característiques de la pregunta ens
permet "predir l’efecte que tindrà en la persona enquestada i així podem fer suggeriments per implementar els diferents
qüestionaris", explica l’investigador principal.
Resultats a l’abast de tothom
Aquesta recerca
està contribuint a desenvolupar un conjunt de metodologies, pautes de treball i bones
pràctiques per a optimitzar el disseny d’enquestes. Avenços que s’apliquen "a la
resta de projectes d’ESADE, com per exemple en management
i econometria de la salut", explica el Dr. Batista-Foguet. A més a més, totes les tècniques, dades i enquestes es
poden consultar de forma gratuïta al web de l’ESS. Una opció que ja han exercit "més de
15.000 persones", afegeix.
De fet, organismes
com ara l’Eurostat, l’oficina
estadística de
Agustí López
-Willem E. Saris és doctor en Political,
Social and Cultural sciences per la Universitat d'Amsterdam i investigador
principal del Catalan Centre for Survey Research and Applied Statitics d'ESADE.
-Joan Manuel Batista-Foguet és doctor Enginyer industrial per la Universitat Politècnica de Catalunya i Master en Social Sciences Data Analysis per la Universitat de Essex (Anglaterra), catedràtic de Mètodes i director del Survey Research Centre d’ESADE