Recursos
Transferència
Projectes URL
Ciència Oberta
MERIT
Violència a través d'una mirada innocent
Què pensa un nen quan veu les imatges d’un atemptat a Irak? Cada dia es
passegen per les nostres televisions desenes de notícies esquitxades de
violència. A l’altre costat de la pantalla, una part important de
l’audiència està formada per infants. La interpretació d’aquestes
imatges a través d’una mirada tan delicada és l’objecte d’estudi del
grup Violència i Comunicació (VICEP) de Blanquerna Comunicació.
El VICEP es replanteja l’apropament habitual en aquest tipus de recerca i, en lloc de preguntar-se què fa la televisió als infants, tracta d’esbrinar quin ús fan els nens i nenes de la televisió i quina significació tenen per a ells els programes que veuen. En aquest context, el grup de Blanquerna ha elaborat diverses investigacions. El 2002 va realitzar un treball sobre la interpretació que feien els infants de la violència als programes de ficció. Entre els resultats més interessants van comprovar la cultura televisiva dels infants. “Fins i tot als set anys, és extraordinari com distingeixen entre realitat i ficció. Tot i això, alguns gèneres que barregen informació amb enteniment, programes com Aquí hay tomate els desconcerten”, recorda Jordi Busquet, coordinador del VICEP.
Aquest estudi, encarregat pel Consell Audiovisual de Catalunya (CAC), va servir de referència i punt de partida per embarcar-se en un nou projecte d’àmbit estatal i recolzat amb un ajut del Plan Nacional d’I+D: Infancia, violencia y televisión. Los Espacios Informativos y los imaginarios de la violencia en los niños y adolescentes (INVIOTEL).
"Els nens i nenes entre set i dotze anys són un grup de risc particularment vulnerable, al tractar-se d'una població en un període de construcció de la pròpia personalitat"
La nova recerca s’inicià el gener de 2006 i es basa en infants entre set i dotze anys, etapa cabdal en la formació de la personalitat. “Encara que no s’ha d’exagerar el poder de la televisió, alguns estudis demostren que si els nens i les nenes d’aquestes edats passen més de tres hores davant de la TV, poden tenir problemes d’atenció en l’adolescència”, subratlla Busquet. De fet, existeix un consens generalitzat en considerar-los com “un grup de risc particularment vulnerable, al tractar-se d'una població en un període de construcció de la pròpia personalitat i resultar més susceptibles a les distintes influències socials, com ara la televisiva”, afegeix.
En güncel ve yüksek deneme bonusu veren siteler 2023 listesi üzerinden deneme bonusunuzu alın. Bonus veren bahis siteleri için lapalmroyalbeachhotel.com adresimizi ziyaret edin.
Davant aquesta situació, la pregunta del milió és saber si el fet de veure molta violència pot tenir una repercussió negativa en la seva formació. La resposta no és senzilla: “És molt difícil contestar aquesta pregunta. Segurament sí, però és difícil valorar i constatar aquesta repercussió. El que està clar és que si estàs moltes hores davant la tele deixes de fer unes altres coses, com ara jugar o llegir, i a més, t’acostumes a un ritme diferent al que, per eixample, tenen a les classes. Per això, no es tracta només dels continguts, sinó també del context, les hores, la intensitat...”, subratlla l’investigador.
Els tres eixos de la recerca
Amb totes aquestes variables, descriure la interacció entre la violència televisiva i el seu públic més vulnerable esdevé una feina complexa. Per aconseguir una visió global i comprensiva s’ha dissenyat una estratègia recolzada en tres eixos: el discurs dels propis nens i nenes, entrevistes amb experts i l’anàlisi de les audiències.
La part principal de la recerca s’estructura sobre l’opinió dels afectats: Què diuen sobre allò que veuen? Com ho comentem amb els seus companys i companyes? Què han entès? Els hi sembla correcte? Com la contemplació de les escenes de violència incideix en el seu imaginari personal?
Aquestes són algunes de les preguntes a les quals vol donar resposta la investigació realitzada pels nens i nenes que s’han seleccionat a col•legis de Barcelona, Madrid i Sevilla. Abans, havien de visionar una relació de notícies conflictives emeses a televisions generalistes d’àmbit estatal (TVE, Antena 3 i Tele 5).
"És extraordinari com, fins i tot als set anys, distingeixen entre realitat i ficció. Tot i això, alguns gèneres que barregen informació amb enteniment, programes com Aquí hay tomate, els desconcerten"
No obstant això, l’observació no s’ha aturat amb les paraules i el grup d’enquestats també són gravats amb càmera de vídeo i gravadora. “A l’estudi anterior amb programes de ficció van visualitzar algunes imatges violentes de la sèrie Doraemon i es podia veure com una nena s’ho passava molt bé. Malgrat això, quan li preguntaves sobre la seqüència, et deia que no li deixaria veure aquestes imatges a la seva germana petita. Per això, enregistrem en aquest doble sistema, perquè no n’hi ha prou amb fer-ne una interpretació literal dels diàlegs, sinó que també has de tenir present les seves reaccions i expressions (la comunicació no verbal). És important tenir la seva veu, però també fixar-se en la seva actitud”, explica Jordi Busquet.
El segon eix de la recerca són entrevistes amb diferents especialistes sobre el tema: professionals de la comunicació, experts en psicologia infantil, personal investigador d’altres universitats, etc., amb l’objectiu de dibuixar un quadre de la situació el més acurat possible.
El tercer eix se centra en les audiències de Sofres. L’objectiu és conèixer amb la major exactitud possible les característiques de l’audiència infantil i l’ús que els infants fan de la televisió. “Volem saber quantes hores, quants nens i quines característiques tenen els infants que estan davant la pantalla. Les enquestes d’audiència tenen les seves debilitats, especialment en el cas dels infants ja que tendeixen a menystenir la seva presencia, però són situacions de fet”, assegura.
Estudi multidisciplinari
La influència de la violència en els infants és un fenomen complex i per la seva comprensió cal aplicar diferents punts de vista. Només amb l’anàlisi des de la visió periodística o psicològica l’estudi quedaria incomplet. Per aquest motiu, el VICEP ha apostat per un equip interdisciplinar amb especialistes en sociologia, psicologia, comunicació i pedagogia.
Alhora s’ha creat una xarxa d’investigadors d’abast universitari espanyol que comptarà amb la col•laboració també d’altres experts i professionals: Miquel Rodrigo (UPF), Manuel Garrido (Universidad de Sevilla), Alejandro Perales (Asociación de Usuarios y Consumidores, Madrid), Pedro Reinares (Universidad Juan Carlos I de Madrid) i Anna Estrada (CAC).
L’esforç de tots aquests implicats confluirà amb l’anàlisi de les dades al llarg del proper 2008. Aquests resultats tractaran de contribuir a una millor comprensió del problema i ajudar així al disseny de polítiques de protecció a la infància “en un país on, des d’un punt de vista ètic, es produeix una de les pitjors televisions d’Europa”.
