El costat fosc de les noves tecnologies

Tecnologies com ara Internet o els mòbils han envaït quasi totes les capes de la societat occidental. Els avantatges són indiscutibles, però el seu ús abusiu també implica riscs. El grup de recerca sobre Conductes Desadaptatives de Blanquerna (ConDesa) investiga la possible dependència a unes conductes, en principi, sanes i ara més que mai necessàries.

De les drogues a les noves tecnologies. Aquest és el trajecte que ha recorregut el personal investigador de ConDesa. El seu objectiu, respondre a la pregunta de si, igual que amb substàncies com la cocaïna, es pot crear dependència a connectar-se a Internet o utilitzar el mòbil. Partint d'aquesta idea s'han engegat dos projectes de recerca fonamentats en 1800 enquestes: 300 realitzades entre l’alumnat dels centres de la URL  i al voltant de 1500 repartides per diferents centres de secundària de Catalunya.

Nascut a la xarxa

El primer pas d'aquesta investigació es va donar amb una revisió bibliogràfica sobre el tema. Una panoràmica de les diferents etapes viscudes per aquest incipient camp d'estudi nascut per casualitat: “El primer en parlar d'addicció a Internet va ser el psiquiatra Ivàn K. Goldberg. Moderava un foro de psiquiatria i va agafar els criteris diagnòstics per detectar l'addicció a les drogues del Manual Diagnòstic i Estadístic dels Transtorns Mentals (DSM) i va canviar la paraula substància per Internet”, recorda el Dr. Xavier Sànchez Carbonell, l'investigador principal de ConDesa. El seu intent de caricaturitzar la Bíblia de les malalties mentals, va tenir un efecte inesperat i va començar a rebre preguntes de pacients i també d'investigadors què es van interessar pel tema.

A més, la popularització d'aquest trastorn ha trobat uns inesperats aliats fora del món científic. “Curiosament els mitjans i la veu popular han anat per davant del coneixement científic. Si busques al Google notícies sobre addició a Internet, es pot trobar molt material. Més encara que articles científics”, explica el psicòleg. En qualsevol cas, la pregunta subsisteix: Pot haver-hi persones que hagin desenvolupat una addició al mòbil o Internet?

“Amb els mòbils es pot fer un ús abusiu, però no convertir-se en un addicte”

Amb la telefonia mòbil sembla que existeix unanimitat entre la comunitat científica: el mòbil no crea addicció, potser abús per una temporada, però no addicció. “Amb aquests aparells pots fer un ús abusiu, però no fer-te addicte perquè les converses i els missatges són amb amics i coneguts. Pot haver-hi cassos de gent que gasti molts diners o envií molts missatges, però en la majoria de les ocasions s'arregla quan reps dues factures. Tret que tinguis una patologia de base que sigui l'essència del problema i l'ús del mòbil un símptoma”, explica Xavier Sánchez. Llavors, la tasca de la psicologia s'hauria de centrar en “ajudar a gestionar aquesta tecnologia”. Un dels dos projectes de ConDesa en el camp de les addicions no tòxiques s'ha adreçat en aquest sentit per reforçar la prevenció. Carla Graner, una de les investigadores del grup, ha desenvolupat un projecte per introduir l'ensenyança de l'ús correcte de les noves tecnologies a les escoles, com ja s'ha fet amb les drogues o l'educació sexual.

Els perills d'Internet

Quan parlem d'Internet, la resposta a la pregunta no esdevé tan clara com amb els mòbils. Les infinites possibilitats de la xarxa tenen un costat fosc i s'ha comprovat que aquesta eina pot apropar addiccions. Un exemple clar és el joc patològic: “Per a alguna gent és molt complicat anar al casino, però des de la intimitat de la casa seva i amb la targeta de crèdit és més fàcil jugar. Tinc desenvolupada aquesta tendència i trobo a Internet una eina perfecta per a desenvolupar aquests trastorns. Sense Internet no ho hagés fet o ho faria amb menor intensitat”, explica l'investigador. En aquest cas, a l'igual que amb els addictes al sexe, la xarxa és l'intermediari d'una altra addicció.

En aquest punt, surt el dubte de si Internet pot esdevenir l'addicció principal. Per trobar la resposta, es distingeix entre aplicacions sincròniques, aquelles en les quals coincideix l'acció i la resposta, com xatexar; i asincròniques, quan no es dóna aquesta coincidència, com succeeix al descarregar pel·lícules. És més fàcil desenvolupar conductes addictives quan el reforç psicològic és immediat, de la mateixa manera que és molt més probable enganxar-se a la màquina escurabutxaques que a la loteria. També es distingeix entre aplicacions individuals (consultar pàgines web) i socials (xats, jocs online...): “Sembla que les aplicacions sincròniques i que impliquen interacció social serien les què tenen més possibilitats de generar un ús excessiu o provocar addicció”, desvetlla l'investigador. 

Un altre element que potència l'addicció és el canvi de personalitat perquè suposa una recompensa psicològica immediata. A la xarxa, l'emoció que implica canviar la identitat, el gènere o l'edat es pot gaudir molt ràpidament al xatexar amb estranys o a entorns com ara Second Life. D'aquesta manera, “el xat i els jocs online, pel seu caràcter sincrònic, simultani, social i la possibilitat de canviar de personalitat són eines que podrien ser addictives”, reconeix el psicòleg. Davant aquesta possibilitat, el segon projecte del grup, encapçalat per la investigadora Marta Beranuy, persegueix crear un programa de tractament per a les persones què han demanat ajuda per problemes amb les noves tecnologies. 

“Internet? No sabem si són un o dos casos propiciats pels mitjans de comunicació o existeix una problemàtica real”

Malgrat tot, encara ens trobem lluny d'aclarir totes les preguntes que surten davant l'ús de les noves tecnologies. “Ens fa falta temps per donar la resposta de si hi ha casos o no. Durant un temps es pensava que la cocaïna no generava addicció, que el tabac no desenvolupava simptomatologia física... Ara assumim que el tabac té aquesta simptomatologia i també que la cocaïna produeix addicció psicològica d'una intensitat molt greu. De fet, ara estem discutint si el cànnabis, a més dels efectes d'avançar crisis psicòtiques, també pot crear addicció. Si encara ens fem preguntes al voltant de substàncies i conductes que coneixem des de fa molt de temps, és normal que amb l'addicció a Internet encara dubten. No sabem si estem davant d'un fenomen del qual no es parlarà d'aquí a tres anys o si llavors començaran a aflorar els casos. No sabem si són u o dos casos propiciats pels mitjans de comunicació o si existeix una problemàtica real”, analitza Xavier Sánchez. El temps i la recerca d'equips com el Grup de Conductes Desadaptatives de Blanquerna ajudaran a clarificar les incògnites davant unes situacions tan noves com les tecnologies que les provoquen.

Agustí López 

-Xavier Sánchez Carbonell és Doctor en Psicologia i investigador principal del Grup de Recerca en Conductes Desadaptatives de Blanquerna.

+ info: ConDesa