Adéu a l’illa Livingston

Publicat per antartida el 27 February 2008 a Links. 2 Comentaris

Si no hi ha res de nou, avui a la nit embarcarem amb Las Palmas rumb a Ushuaia. Efectivament això ja s’ha acabat i l’experiència ha estat de nou molt profitosa, tant pel que fa als objectius del projecte com a nivell personal.

El projecte, malgrat les avaries amb l’amplificador de potència i amb els problemes amb el cables, ha assolit tots els objectius marcats. Solament hem tingut algun dia menys de dades transmeses degut als retards inicials (per problemes amb la meteorologia que van provocar que el vaixell arribés a la base uns dies més tard) i el temps que vam estar fent reparacions. Els companys de La Salle a Barcelona també han treballat de valent i solament queda processar les dades per poder afinar les conclusions. Vull destacar de nou que tot el projecte és feina d’un equip de persones, uns tenim la sort de venir a treballar a l’Antàrtida, i els altres segueixen treballant a Barcelona, però que les coses funcionin és mèrit de tots plegats.


A nivell personal també ha estat molt be. La convivència amb els col·legues de la Base ha estat molt bona i hem fet noves amistats. Quan et trobes en altres indrets amb algú amb qui has estat convivint aquí, automàticament, al veure’t, surt espontàniament una somriure de complicitat, de bona sintonia… per mi és fantàstic.


Aquets darrer dies hem tingut la visita de dos divulgadors: el Sr Camilo Cela ( fill del Camilo José Cela) i la seva acompanyant fotògrafa. Ha estat interessant coneix-se’ls. El Sr. Cela te intenció d’escriure un llibre sobre l’Antàrtida i volia palpar una mica l’entorn.

Avui tenim un sol radiant, no sé si com un detall de comiat… o per fer-nos la punyeta!

Com l’eskua de la foto… emprenem el vol de tornada.

David

 

Marxem i arriba el moment del balanç. Científicament hem aconseguit els objectius proposats: s’ha desplegat tota la nova instrumentació, funciona correctament i les dades es reben puntualment a l’Ebre.

 


Us deixo un parell de fotos que simbolitzen aquest moment. En una estem David i jo junt a la porta de la BAE. Ens l’hem fet aquest matí quan he sabut que marxàvem aquesta tarda/nit. Aquesta circumstància esdevindrà històrica ja que l’any pròxim s’inicien els treballs de construcció de la nova base els quals passen per desfer l’actual base que aquest any celebra el seu 20è aniversari.


L’altra foto està presa sobre el vaixell Las Palmas navegant sobre les aigües del Drake amb una estela que per mi simbolitza tot allò els que deixem enrere i que parodiant a Kavafis ha representat un viatge ple d’aventures i ple de coneixences.

J. J. Curto

[Popularitat: 18%]

Preparatius per a tornar a casa

Publicat per antartida el 26 February 2008 a Links. 0 Comentaris

Aquest darrer més les coses han anat funcionant força be. Un cop va resoldre al seu moment el Simó els problemes amb els cables i jo l’avaria de l’amplificador de potencia, no hem tornat a tenir incidències pel que fa al nostre projecte.

Hem pogut complir els objectius establerts i anar enviant les dades sense interrupció i en diferents configuracions i tipus de transmissió. Per la informació que tenim dels nostres companys de La Salle a Barcelona i a l’Observatori del Ebre la recepció de la senyal és bona i tot apunta que serà una molt bona campanya.

En aquests moments ja comencem a fer plans de final de campanya i fem les primeres reflexions sobre l’estada d’aquest any. Aquest cop, al menys respecte a l’altra vegada que vaig venir, hem tingut pitjor temps. Amb els pràcticament dos mesos d’estada que he estat solament haurem vist el sol 3 o 4 dies, i molts dies de neu, pluja, vent i boira. Tot i que soc de Lleida, i allí la boira és un fenomen més que habitual, aquí pot fer simultàniament boira i vent ¿? Ja fa dies que tots els membres de la base comentem que trobem a faltar una mica de sol!

I això em porta a parlar dels preparatius per a tornar a casa: l’inventari de material que es quedarà a la base pel proper any, material que embarcarà amb Las Palmas al tancament (aquest arribarà a Barcelona a finals d’abril) i el material més crític (algun material electrònic i d’instrumentació) que ens l’emportem amb nosaltres.

Contem que per desmuntar tot el material instal·lat durant la campanya i empaquetar-lo be amb les diferents caixes tardarem uns tres dies. Si tot va bé embarquem aquesta setmana (en funció de la previsió del meteo).

En el cas del meu company de l’Observatori, la tasca consisteix en preparar els equips per a l’hivernada. Això inclou tancar i segellar les casetes, assegurar els vents de les casetes, desmuntar el sondejador ionosfèric i baixar la seva antena. Aquesta maniobra implica la col·laboració de molta gent ja que tot i que es va dissenyar expressament per ser aixecada i baixada sense necessitar d’una grua auxiliar, l’antena té una envergadura de 24 metres.

David

[Popularitat: 17%]

Una base sostenible

Publicat per antartida el 25 February 2008 a Links. 0 Comentaris

Segons el tractat Antàrtic (més a la Wikipedia), cap base ha de deixar residus i, per descomptat, no ha de contaminar l’entorn. Per això el residus sòlids (llaunes, capses, cables,…) es carreguen al vaixell al final de campanya i es tornen a Espanya.

La materia orgànica s’incinera. Hi ha una fossa sèptica dimensionada per a una capacitat de 10 a 15 persones. Com que en les raderes campanyes ratllem els 20, hi ha restriccions en l’ús d’aigua i fins i tot tenim prohibit el tirar paper higiènic al WC! L’aigua es capta del riuet que passa vora la base. Totes les aigües s’analitzen diàriament.

Finalment l’energia es fa amb generadors diesel, però a l’hivernada, quan només queden els equips treballant desatesament entren en funcionament les energies alternatives: generadors eòlics i fotovoltaics.

J.J. Curto

[Popularitat: 17%]

20è Aniversari de la Base Búlgara

Publicat per antartida el 25 February 2008 a Links. 0 Comentaris

El diumenge passat varem anar a la Base Búlgara Sant Climent Ohridski, els nostres veïns. Hem anat a celebrar el 20è Aniversari de la obertura de la seva base, i també va coincidir amb l’aniversari d’una de les seves científiques. Nosaltres vam portar un bon cava català i uns parell de pastissos fets pel nostre cuiner i ells van preparar un primer plat d’amanides variades, pa búlgar (molt bo!, amb gust de formatge) i un gall d’indi súper farcit d’un arròs molt especiat. També van servir Rakia, una mena d’aiguardent que es fa de raïm o prunes i que te una graduació potent.

Sempre que he anat a aquesta base és una bona experiència. Son gent molt acollidora que et fan trobar com a casa, tant a l’arribar com al marxar tot és riure i abraçades!! i sempre amb molt bon humor! En el mateix acte van fer la inauguració d’un nou mòdul de la seva base que han construït durant aquesta campanya. El seu metge va fer de mestre de cerimònia, va llegir un paràgraf de la Bíblia i amb aigua beneïda, portada expressament des de Bulgària, van esquitxar la porta i al personal que estàvem allí. Un acte senzill però molt bonic.

David

[Popularitat: 16%]

Com és un dia a l’illa Livingston?

Publicat per antartida el 20 February 2008 a Links. 0 Comentaris

Treballar al Pol Sud no et permet oblidar-te dels horaris. Encara que estem a més de 12.000 kilòmetres de distància de Barcelona i de la rutina diària, a l’illa Livingston també tenim horaris.

Ens desperten amb la música a tot volum, la que li agradi al que li toqui servei aquell dia (servei és l’eufemisme de parar la taula, netejar els plats, fregar el terra…) i ja sabeu, per exemple, el que li agrada al Simó (la triple M: Maiden, Manowar i Metallica). A les 7:30 h del matí ja estem a taula per esmorzar i a les 8:00 h tothom a la seva feina. (Per cert, a l’Antàrtida són quatre hores més que a Barcelona, encara que ara amb el canvi d’hora d’Argentina ja solament són tres).

A les 13:30 h toca la campana per a dinar. Desprès cafè, tertúlia o migdiada, cadascun el que vulgui fina a les 15:00 h, moment en què tornem tots a la feina.

A les 19:30h a sopar (pel meu gust massa aviat) i després cada un fa el que més s’estimi: veure una pel·lícula, partideta de cartes, lectura, practicar escalada en un mini rocòdrom (qui es veu a la foto practicant és en Joan, el nostre informàtic) que han muntat els guies de muntanya, anar a córrer o caminar… cadascun a dormir a l’hora que vol i l’últim tanca les llums.

David

[Popularitat: 17%]

Les instal·lacions de la BAE

Publicat per antartida el 18 February 2008 a Links. 0 Comentaris

Avui volem aprofitar per a contar-vos una mica com són les instal·lacions de la BAE. Per una part tenim les cambres comunitàries on dormim els investigadors i els tècnics de la UTM. Un menjador, la cuina, el rebost i una sala comunitària. La temperatura d’aquí dins és molt agradable i estem sempre al voltant de 18ºC o 19ºC.

També hi ha una cambra amb llitera, que es pot considerar “l’hospital” de la BAE. Aquí és on el Dr. Daniel Pérez té els seus medicaments, un desfibril·lador i altres instruments per si passa qualsevol cosa. És una de les figures més importants de la base, com es va poder demostrar amb l’accident dels búlgars.

Després tenim els laboratoris, uns contenidors adossats que s’han adaptat per formar com unes petites sales on tenim els equips en prova i on fem treball d’oficina. La distribució és la següent: un de meteorologia, un altre de biologia i un altre de geofísica (on estem nosaltres). En el lloc central hi ha una mena de biblioteca i a la part d’enrere hi ha el magatzem de material dels projectes. Aquí teniu una foto nostra al laboratori en plena feina.

 

David i J.J. Curto

[Popularitat: 18%]

La meva motxilla de la recerca

Publicat per antartida el 12 February 2008 a Links. 0 Comentaris

Quan ja saps que el teu futur més immediat és viatjar a l’Antàrtida, una de les primeres preguntes que et fas és “Què m’emporto?” Avui vull aprofitar per descriure quina és la meva motxilla de la recerca. En aquest equipatge cal combinar els materials necessaris per a portar a terme la nostra recerca amb els que et permetran passar els gairebé dos mesos que estem aquí amb les majors comoditats possibles.

A la part científica de la meva motxilla puc destacar les antenes calibrades, un generador de senyals, un analitzador d’espectres (permet fer les mesures de radiació, i amb algun altre element mesurar directament la potència i espectre de la senyal a l’entrada i sortida del amplificador de potencia de RF i sortida de RF de la nostra placa, la SODIO) i ordenadors portàtils (portem tot per duplicat, perquè ja sabeu que no és fàcil arribar a la botiga més propera).

Altra de les preguntes que sempre ens hi fan és sobre la roba. Jo crec que tothom s’imagina el continent gelat i els expedicionaris pioners com ara Shackleton, Scott o Admundsen. Actualment portem la típica roba tècnica que pesa poc i tapa molt. La mateixa que fan servir els excursionistes que fan travesses pels Pirineus a l’hivern. Estem a la zona més freda de la terra, però a l’estiu no sempre patim temperatures extremes. El major problema és el vent, que quan apareix fa baixar la sensació de fred molt per sota de la temperatura marcada pel termòmetre.

Per últim, també hi ha un racó a la meva motxilla per als llibres i no sols per als manuals dels equipaments tècnics (que també hi viatgen amb mi). ‘El árbol de la ciencia’ de Pío Baroja, va ser el llibre que em va acompanyar durant tot el viatge d’anada. Ara estic amb l‘La pell freda’, d’Albert Sànchez. Vaig per la meitat i enganxa una barbaritat. I encara em queda ‘El Celler’, de Noah Gordon, per al viatge de tornada. Ja us contaré…

David

[Popularitat: 18%]

Un helicòpter en meitat de la nit

Publicat per antartida el 7 February 2008 a Links. 0 Comentaris

Portar a terme alguns dels projectes de recerca que es fan a l’Antàrtida fa necessari transportar gran quantitat de material. Normalment, els tècnics de l’UTM fan aquest treball de logística abans què arriben els investigadors a la BAE o amb el mateix vaixells que ens transporten a nosaltres. Malgrat tot, a vegades, comporta un alt grau de d’espectacularitat.

Aquest és el cas d’un projecte de recerca que té l’objectiu de fer un forat de petit diàmetre, uns 10 cm, i de 25 metres de profunditat al Sofia (una muntanya d’aquí al costat). Després es vol introduir sondes de temperatura per veure com evoluciona a diferents profunditats.

Per foradar el Sofia calia transportar al seu cim una perforadora formada per sis o set capses de fins a 250 Kg. Ho van fer amb un helicòpter des d’un vaixell Xilè, el Viel, que té una plataforma d’helicòpter. Per aquelles coses dels horaris es va portar a terme al voltant de les 3 de la matinada. Podreu comprovar per les imatges que va ser força espectacular…

 

David

[Popularitat: 19%]

Simulacres i accidents reals

Publicat per antartida el 4 February 2008 a Links. 2 Comentaris

Els dissabtes es fan exercicis relacionats amb la prevenció d’accidents i actuació en cas d’emergències. Aquest dissabte va tocar fer un simulacre d’accident a dalt de la glacera. Es va muntar un dispositiu de rescat on va intervenir tota la base. Un grup inicial va fer una atenció immediata immobilitzant al ferit i abrigant-lo, enseguida un altre grup, amb el metge al cap, va pujar per fer un primer diagnòstic ordenant el seu trasllat. Es va fer amb camilla que va ser portada per equips que s’anaven rellevant. 

 

 

 

Les comunicacions eren contínues entre tots els equips (de fet estem tots obligats a estar en comunicació contínua amb la Base portant un walkie-talkie cada vegada que sortim de la base a fer una missió). El trasllat es va fer en temps adequat i es va establir comunicació amb la base xilena per si calia evacuar-lo.

Passant de lo hipotètic a lo real, la setmana passada va ser evacuat un investigador de la base Búlgara que es va accidentar mentre treballava en la construcció d’un nou pavelló a la seva base (que està també a l’ illa de Livingston, a 15 minuts en Zódiac de la nostra base). Entre les dos bases hi ha una molt bona relació -l’esperit antàrtic on tots som ciutadans de mon- i sovintegen els intercanvis i les col·laboracions.

Així ells, que en aquell moment no tenien metge, van portar l’accidentat a la nostra base, que si que en tenia. Com que la contusió tenia certa gravetat (costelles trencades i un fort hematoma a la cama que feia temer perill de trombosis) es va demanar auxili a la base xilena (a l’illa Rei Jorge) i com que el seu vaixell (Viel) estava a prop va enviar un helicòpter amb metge i infermer per valorar l’estat del malalt (nou exemple de l’esperit antàrtic).

 

En arribar a la nostra base van confirmar el diagnòstic del nostre metge i van procedir a la seva evacuació. Ara està en un hospital a l’illa Rei Jorge rebent medicació i pendent de ser repatriat. Darrerament els búlgars estan de mala pata ja que amb aquest ja comptabilitzen dos ferit (tots dos amb costelles trencades) aquest mes.

 

J. J. Curto

[Popularitat: 22%]

Convidats d’excepció a la Base

Publicat per antartida el 29 January 2008 a Links. 0 Comentaris

Després d’unes setmanes a l’illa Livingston ja puc compartir amb vosaltres les primeres impressions sobre com m’he trobat la BAE dos anys després de la meva primera estada. La veritat és que ha canviat molt poc, bàsicament és com tornar a un lloc que t’és molt familiar.

Es veu que han fet feina de manteniment i algunes millores. Han afegit un iglú, que permet tenir una mica més d’espai o, si fa falta, acollir a quatre persones més. Ara també tenim una màquina excavadora - grua “multi usos”, petita, però facilita molt algunes feines. També han afegit dos aerogeneradors.

Respecte a la gent, amb alguns ja vam coincidir i altres ens hem conegut aquesta campanya, en qualsevol cas, com heu vist a alguns dels posts anteriors, l’ambient és de bon humor i bona convivència. Tot això, aquesta campanya hem tingut una visita especial. Durant déu dies ens han acompanyat uns periodistes de La Sexta i del Ministeri d’Educació. Han estat fent entrevistes i gravant amunt i avall. A més també han obert uns blog per a comentar les seves experiències d’aquests dies (La Sexta i blogs d’altres projectes de recerca als Pols) Encara no sabem què faran amb les imatges, però no us sorpreneu si un dia apareixem al telenotícies de La Sexta.

David

[Popularitat: 23%]