"Els mitjans creen realitat”

Les relacions entre el periodisme i la política són cada cop més estretes. Alguns anàlisis senyalen que el paper del Quart Poder en la creació de l'agenda es pot considerar ja una realitat. Toni Aira, periodista i investigador de la Facultat de Comunicació de Blanquerna, ha fet una anàlisi d'aquesta situació en la seva tesi doctoral, destacant el cas de l'Estatut de Catalunya durant 2006.

 

 

Pots explicar en dues frases l’argument de la teva tesi?

El periodisme condiciona profundament la política, el seu tempo i el seu llenguatge. Fruit d’aquest context, el màrqueting polític i les seves tècniques adquireixen un protagonisme troncal en l’exercici de la política, amb les conseqüències que això implica i que el cas del debat sobre l’Estatut de Catalunya del 2006 demostra.

 

“Els mitjans, a través de quins temes decideixen prioritzar i de com els representen, condicionen l’actuació política a més de condicionar la visió que el conjunt de la societat es fa a propòsit del relat mediàtic d’un fet determinat”

 

 

Quin és el concepte o la part de la teva recerca que sempre és més difícil d’entendre? Ho pots explicar breument?

La meva tesi es divideix en quatre blocs ben diferenciats: l’opinió pública i l’agenda mediàtica; la construcció de l’agenda; el màrqueting polític contemporani, i la projecció mediàtica dels debats parlamentaris clau sobre l’Estatut. Aquesta darrera part, que personalment crec que és un dels grans valors afegits de la tesi, va ser molt laboriosa, en tant que vaig haver de fer buidatge de 1.104 informacions i de 172 portades de diaris, aplicant-hi l’anàlisi del framing d’aquestes peces. Vaig intentar desgranar-ne bé les conclusions que n’extrèiem, però reconec que és llarg, tot i que fàcilment resumible en una frase: els mitjans, a través de quins temes decideixen prioritzar i de com els representen, condicionen l’actuació política a més de condicionar la visió que el conjunt de la societat es fa a propòsit del relat mediàtic d’un fet determinat.

 

 

Quin llibre, pel·lícula, web... recomanaries per ajudar a comprendre la teva recerca o el teu camp científic?

Sens dubte, la sèrie El Ala Oeste de la Casa Blanca (The West Wing). I també sens dubte, les pel·lícules La cortina de fum (Wag the dog) i Primary Colors. Llibres, molts, però un d’especialment important: Setting the agenda, de Maxwell McCombs.

 

Com t’ha “canviat la vida” aquest doctorat?

 

Moltíssim. Per moltes coses. Però en citaré només una a tall d’exemple. Em van becar a Blanquerna per fer la tesi, i allà, treballant-hi molt a gust i en contacte amb professors que havia tingut i que a partir d’aquell moment passaven a ser companys, un d’ells em va donar un bon consell: “Has de veure per dins com treballa un equip de campanya. Ofereix-t’hi per treballar ni que sigui com a voluntari. Però no ho facis en un partit polític, perquè això et podria condicionar molt en el futur. Fes-ho amb una cosa que oficialment no és política però que en realitat ho és molt: la campanya electoral per la presidència del Barça”. I així ho vaig fer. Vaig triar un candidat llavors desconegut i que partia com a tercer en totes les travesses, Joan Laporta, em vaig plantar a la seva seu electoral per oferir-me per treballar a l’equip de comunicació, i m’hi van acceptar. A partir d’aquí he treballat en totes les campanyes electorals del president del Barça, he pogut dirigir la revista oficial del Club i gaudir d’un munt d’experiències que si no hagués estat per “l’excusa” de la tesi segurament mai no hauria pogut gaudir.

 

 

De quina manera has compatibilitzat aquesta recerca amb la feina i la teva vida personal?

Han estat cinc anys d’elaboració de la tesi. Una tesi molt lligada a l’exercici del periodisme i a l’actualitat política. En aquest sentit, m’ho he pogut combinar molt bé amb les meves col·laboracions en premsa, especialment a l’Avui, a la secció de Política. La feinada ha estat molta i és cert que ha implicat un cert sacrifici de la vida personal. Però tot ha estat fet de forma vocacional, totalment voluntària i amb aquella alegria que et dóna el fet de saber que estàs fent allò que realment t’agrada.

 

Quin és el lloc o la situació més estranya en què t’has trobat durant l’elaboració d’aquesta tesi?

Estrany va ser que després que els bons amics de la Universidad de Navarra m’aconseguissin una trobada amb el texà Maxwell McCombs, pare de la teoria de l’agenda setting, anés a trobar-me amb ell en un bar de Pamplona, un diumenge a primera hora del matí, colze amb colze a la taula del costat, amb els últims entusiastes del banquet d’un casament. Després de tant de temps preparant-me aquella trobada i gravadora en mà, vam haver de desplaçar-nos dos cops de taula perquè el soroll d’aquells tres homes beguts que no paraven de xisclar i de cantar era espectacular. Jo al principi no sabia com demanar-li a McCombs que miréssim de seguir la conversa a la terrassa del bar. Ell hi va accedir simpatiquíssim com és. Als cinc minuts d’haver-nos-hi instal·lat, els amics del banquet sortien de dins, i d’una terrassa de metres i metres anaven a raure de nou a la taula del nostre costat. Vam acabar l’entrevista al hall de l’hotel de McCombs. Després vam riure molt, però la situació va ser força surrealista.

Després de tots aquests anys de recerca, què és el més important que has aprés?

A destriar el gra de la palla. El volum de feina que se’t presenta és tan gran, i l’exigència de voler aportar alguna cosa pesa tant, que si no aprens a racionalitzar el temps i els recursos de què disposes, i si no saps prioritzar d’entre la mà de coses que has de fer, no te’n surts.

 

 

Què t’agradaria que tothom sabés sobre la teva tesi?

Que fixa amb dades la potència dels mitjans de comunicació a l’hora de construir realitat. I que això es pot circumscriure al terreny polític però que va molt més enllà. Els mitjans creen realitat. I en la meva tesi es veu força clara una de les causes que fa forta una realitat com l’espanyola i que fa petita una com la nostra, la catalana. Els seus mitjans de comunicació són molt més potents i construeixen molt millor l’agenda que no pas els nostres.

 

“A partir de la tesi es pot analitzar i demostrar com els mitjans de comunicació fan política més enllà del paper tradicional de ‘vigilants’ que els reservava la teoria liberal en els seus orígens”

 

 

En què creus es pot transformar aquesta tesi durant els propers anys?

De moment ja ha agafat forma de llibre: Màrqueting polític: l’art de guanyar eleccions. Del cartell a Youtube. L’edita Trípodos i està previst que arribi a les llibreries aquest mes de setembre.

 

Quines aplicacions té aquesta recerca?

Té aplicacions a l’hora d’investigar i de poder analitzar més eficaçment la influència del missatge mediàtic sobre el missatge polític. A partir d’aquí es pot analitzar i demostrar com els mitjans de comunicació fan política més enllà del paper tradicional de “vigilants” que els reservava la teoria liberal en els seus orígens. El mètode d’anàlisi es pot aplicar a qualsevol tipus de peça informativa i pot estudiar tot tipus de campanyes mediàtiques. Igualment serveix als partits polítics per copsar fins a quin punt el domini de les tècniques marquetinianes i la seva aplicació els és imprescindible per sobreviure en l’actual context de democràcia hipermediàtica en què vivim.

 

Com creus que t’ha ajudat aquesta tesi en el teu desenvolupament professional?

 Moltíssim. M’ha obert les portes de la docència i de la recerca universitària, i a la vegada m’ha ajudat a especialitzar-me en l’àmbit del periodisme polític. Tots dos fronts eren aspiracions vocacionals que tenia des d’abans de començar la carrera. La tesi m’ha dotat d’un valor afegit que responsables de tots dos àmbits professionals fins ara han tingut a bé de valorar.

 

Com has aconseguit durant aquests anys de recerca compensar el fet d’especialitzar-se tant en un tema?

Dedicant-m’hi amb totes les energies, amb totes les ganes i una il·lusió immensa. Quan tens l’oportunitat de dedicar-te a allò que realment t’agrada, sóc dels que penso que no val a fer-se gaire més preguntes. Quan feia BUP i no tenia molt clar si podria dedicar-me a això del periodisme (perquè a casa no ho veien clar i deien que amb això no em guanyaria la vida) una professora, davant dels meus dubtes, em va dir: “Deixa’t de pensar en les sortides que pugui tenir o deixar de tenir tal o qual carrera. Tu tria la que t’agradi profundament, i si realment és així, no pateixis per res. T’hi dedicaràs amb tantes ganes, tindràs tanta voluntat d’aprendre’n i ho transmetràs tan clarament, que la sortida vindrà rodada, de forma inevitable”. I així ha estat. Toco fusta i confio que pugui seguir sent així durant molt de temps. Amb l’especialització, si ets constant i hi creus, amb els anys no fas més (ni menys) que acumular un capital d’experiència que suposa un important valor afegit en el món professional.

 

Nom: Toni Aira           

Centre URL: Facultat de Comunicació Blanquerna

Departament: Periodisme

Tesi: La construcció mediàtica de l’agenda política. El pes del màrqueting polític en les estratègies partidistes. El cas de l’enquadrament mediàtic de l’Estatut de Catalunya 2006

Director: Albert Sàez Casas

 

+ info: Tesis doctorals en xarxa (TDX)