"Les comunicacions ionosfèriques són una bona alternativa al satèl•lit per enllaçar llocs distants"

El camí del doctorat va portar en Carles Vilella des de Barcelona fins a l’Antàrtida. 'Comunicacions avançades d’HF entre la Base Antàrtica Espanyola i l’Observatori de l’Ebre: caracterització de canal i transmissió de dades' és el títol d’una tesis doctoral que servirà per a poder enviar dades a molt llarga distància aprofitant la ionosfera.   

-Pots explicar en dues frases l’argument de la teva tesi?

Les comunicacions per rebot ionosfèric (Aquest fenomen es produeix quan les ones de ràdio reboten entre la ionosfera i la mar diferents cops fins arribar al punt de recepció) són una bona alternativa al satèl•lit per enllaçar llocs molts distants, especialment quan la quantitat d’informació a transferir és baixa i la recepció del missatge no cal que sigui instantània.

Malgrat això, aquest sistema ha de tractar amb un canal molt hostil, perquè la ionosfera varia molt sovint i això afecta a l’enviament de dades. A més, en el cas de les comunicacions amb la Base Antàrtica Espanyola (BAE) a l’Antàrtida (el marc on es desenvolupa aquesta tesi) hem d’afegir que la potència per a realitzar l’enllaç és molt baixa, perquè la BAE tanca a l’hivern. Aquesta mancança energètica fa que a l’enllaç  es vegi més afectat pel soroll i que es produeixen més interferències en la recepció.

En aquesta tesi es descriuen els resultats derivats de la mesura del canal ionosfèric que s’estableix entre la BAE i l’Observatori de l’Ebre (prop de 13.000 km) i es dissenya un sistema de comunicació de dades eficient i adaptat a aquest enllaç tan hostil (o a altres de característiques similars).

-Per què vas triar aquest tema?

El departament de Comunicacions i Teoria del Senyal porta més de 10 anys treballant en comunicacions ionosfèriques. Dins d’aquesta trajectòria, els darrers cinc anys hem treballat sota el paraigües de diversos projectes de recerca centrats en l’estudi del canal ionosfèric entre la Base Antàrtica i Catalunya. La meva tesi l’he realitzada participant en aquests projectes.

-Com t’ha “canviat la vida” aquest doctorat?

No sóc capaç d’avaluar com seria jo ara mateix si no hagués realitzat el doctorat. Suposo que he aprés mètodes, he adquirit coneixements, he desenvolupat les virtuts de la paciència, la persistència i la capacitat de crítica i autocrítica, he après a gestionar la desesperació, a comunicar resultats de forma rigorosa, etc.

"Hi ha molts formats de tesis: molts pensen que un treball de recerca és teòric i molt especialitzat, mentre que la meva tesi és prou generalista i amb una vessant pràctica i d’aplicació molt gran"

-De quina manera has compatibilitzat aquesta recerca amb la feina i la teva vida personal?

Sovint de manera dificultosa. En molts moments la realització de la tesi és molt absorbent, en altres fases és desesperant, de vegades engrescadora, de vegades desil•lusionant. En qualsevol cas, totes aquestes sensacions influeixen de forma important en les altres vessants de la vida.


-Quin és el lloc o la situació més estranya en què t’has trobat durant l’elaboració d’aquesta tesi? I el moment més emocionant?

El lloc més estrany que m’he trobat en la realització de la tesi és a l’Antàrtida. Allí, a més, hi vaig viure el moment més emocionant justament el primer any de realització de la tesi. Fou un dels primers dies en què iniciàrem les transmissions des de la Base Antàrtica cap a l’Observatori i des de Catalunya ens comunicaren que la transmissió s’havia efectuat satisfactòriament. Si aquelles transmissions no s’haguessin produït amb èxit, probablement la meva tesi no hagués estat aquesta.

-Amb quin/a investigador/a t’agradaria trobar-te per comentar la teva tesis? Per què?

Suposo que amb Marconi. Fou el primer a demostrar, fa més de 100 anys, que els enllaços de molt llarga distància eren possibles. Ho dugué a terme establint una comunicació entre Europa i Estats Units. Posteriorment es conjecturà que una transmissió tal només podia haver-se efectuat per rebot en alguna capa de l’atmosfera que necessàriament havia d’estar ionitzada. Aquest fet inicià la disciplina de les comunicacions ionosfèriques, i la meva tesi n’és una de les conseqüències.

-Després de tots aquests anys de recerca, què és el més important que has aprés?

La perseverança.

-Què t’agradaria que tothom sabés sobre la teva tesi?

Potser m’agradaria transmetre el fet que hi ha molts formats diferents de tesi, adaptats al tarannà de diferents perfils de persones. Em refereixo al fet que molts pensen que un treball de recerca és teòric i molt especialitzat, mentre que la meva tesi és prou generalista i amb una vessant pràctica i d’aplicació molt gran.

-En què creus es pot transformar aquesta tesi durant els propers anys?

Al Departament de Comunicacions continuem treballant en aquesta temàtica i a mig termini el meu treball, juntament amb el treball d’altres membres de l’equip, potser es transformarà en un dispositiu comercial que doni serveis de comunicació ionosfèrica eficient en condicions crítiques.


-Com has aconseguit durant aquests anys de recerca compensar el fet d’especialitzar-se tant en un tema?

La meva tesi avarca aspectes molt diversos de les comunicacions. No és una tesi que incideixi molt profundament en quelcom molt concret, sinó que aborda una problemàtica diferent des d’un punt de vista molt ampli. Molts dels resultats que se’n deriven són millorables estudiant-los amb major deteniment. Tenint en compte això, no considero que m’hagi especialitzat tant, sinó que he ampliat el meu horitzó de coneixements.

Nom: Carles Vilella i Parra

Centre URL: Enginyeria La Salle

Departament: Comunicacions i Teoria del Senyal

Tesi: Comunicacions avançades d’HF entre la Base Antàrtica Espanyola i l’Observatori de l’Ebre: caracterització de canal i transmissió de dades

Director: Joan Lluís Pijoan Vidal

+ info: Tesis doctorals en xarxa (TDX)