Il•luminant la realitat del nou jovent

Què implica ser jove? La resposta a aquesta pregunta ha evolucionat acompanyant els canvis de la nostra societat. Tenir entre 20 i 30 anys és molt diferent ara que a l’època dels nostres progenitors. El grup de recerca Parella i Família (GRPF), format per personal investigador de la Fundació Vidal i Barraquer i la Facultat de Psicologia de Blanquerna, ha iniciat un projecte per a comprendre millor quina és actualment la realitat d’aquest col·lectiu que es mou entre la joventut i l’edat adulta.

Per a identificar a aquests joves en plena transició a la vida adulta s’utilitza un terme relativament nou: el jove adult. Aquesta etapa comença al voltant dels 20 anys i la seva característica fonamental és que l’individu ha de començar a assumir rols socials i familiars. És a dir, fer-se responsable de la seva vida i de la seva família. Però, què passa si aquest període es retarda cada cop més? Aquesta és una de les preguntes que el personal investigador del GRPF vol respondre amb el projecte ‘La vida dels joves adults a Barcelona: formació, treball i família. Una comparació transcultural amb Milà, Munic, Estocolm i Göteborg’.

La situació d’aquest col·lectiu ha evolucionat molt en comparació amb les vivències del nostres avantpassats amb la mateixa edat. Un exemple d’aquest canvis és l’endarreriment de l’emancipació de casa dels progenitors: “Els últims anys hem passat del niu buit, perquè els fills s’anaven de casa, al niu replet on els nostres joves triguen molt a deixar la protecció de la casa familiar”, explica Carlos Pérez Testor, investigador principal del GPRF.

A més, es tracta d’un col·lectiu que no és uniforme, on les diferències es marquen sobretot per la càrrega de responsabilitats. “Amb 20 anys hi ha persones que ja tenen  una hipoteca o que han de mantenir els seus fills, és a dir han assumit una sèrie de responsabilitats molt importants. Tot i això, una altra part d’aquesta franja d’edat, encara està estudiant un màster o el doctorat i continua vivint a casa dels seus pares”, recorda.

Aquestes diferencies respecte a generacions anteriors i dins del propi col·lectiu dibuixen una realitat i uns comportaments nous que encara no s’han estudiat. Per a il·luminar aquesta etapa i els seus nous condicionaments, el grup ha posat en marxa aquest projecte que compta amb un ajut de 10.000 euros per part de la Secretaria de Joventut del Departament d’Acció Social i Ciutadania . “La idea és que l’estudi sigui una mostra representativa de tots els barris de Barcelona i s’ha de concloure a finals de desembre de 2008”, explica l’investigador.

Recerca local i europea

El projecte té una clara dimensió local, però també europea. El punt de partida són les enquestes a aquest col·lectiu a Barcelona, però després s’inclou dins d’una recerca d’àmbit europeu. El mateix qüestionari s’ha realitzat a Milà (Università Cattolica del Sacro Cuore), Munic (Ludwig-Maximilians-Universität München), Göteborg i Estocolm (Göteborg University). Això permetrà que un cop recollides les dades, es puguin comparar els resultats amb la resta de països. Aquesta és la continuació lògica de la recerca a Barcelona i uns dels valors afegits d’aquest projecte que podrà comprovar les similituds i diferències entre el jovent de quatre ciutats europees.

"És necessari conèixer la situació del jovent per a poder planificar qualsevol actuació política de treball o habitatge"

L’esquelet de tota aquesta recerca és un qüestionari dividit en sis àmbits temàtics que tracta de dibuixar una retrat dels joves-adults. Durant aproximadament una hora i mitja, les més de 450 persones participants contestaran a preguntes sobre la seva relació amb els pares, les relacions de parella, la seva família, la situació econòmica i els seus plans de futur. “Vam partir del qüestionari realitzat a Alemanya i Itàlia, on va començar l’estudi i ja està acabant. Després de traduir-lo i adaptar-lo a la nostra realitat combinarem les entrevistes en persona amb el format digital, perquè som conscients que són qüestionaris molt llargs”, explica l’investigador.

La intenció del grup és, a partir d’aquesta recerca principal, desenvolupar diferents subprojectes que poden transformar-se en diferents tesis doctorals. Així, després de la recollida de les dades, analitzaran diferents aspectes com la influència del divorci a la vida dels joves, la feina i la situació econòmica i, per últim, un altra línea tractarà les seves relacions de parella i les relacions familiars. Per a afrontar aquesta càrrega científica, el grup es recolza en la seva experiència i la seva composició multidisciplinària amb personal investigador provinent de l’àmbit de la psicologia clínica, la psicologia social i la pedagogia.

L’objectiu final és dissenyar un mapa del jovent barcelonès que permeti elaborar models d’intervencions tant preventius com terapèutics. Tot i això, aquesta recerca no s’atura a la part psicològica i és una eina amb una clara vessant social: “És necessari conèixer els problemes i la situació del jovent per a poder planificar qualsevol actuacions política de treball o habitatge”, explica l’investigador. Un ambiciós objectiu que aquest estudi vol ajudar a assolir.

Agustí López 

Carles Pérez Testor és Doctor en Medicina i Cirurgia (Especialista en Psiquiatria) i investigador principal del Grup de Recerca Parella i Família.

Al projecte també participen Elisabeth Alomar, Inés Aramburu, Josep A. Castillo, Montserrat Davins, Jordi Simón i Clara Valls.

+ info: Qüestionari online / GRPF