Tractaments per als nous Ulisses

Tres segles després que Homer mostrés al món l'Odissea d'Ulisses, el seu protagonista reviu per donar-li nom al sofriment físic i psicològic d'un altre viatge. La síndrome d'Ulisses és una situació d'estrès crònica associada als problemes dels immigrants quan arriben a un nou país. El grup de recerca Immigració i Salut del l'EUIFN Blanquerna (GRIMS) ha engegat un projecte per millorar l’atenció d’aquestes persones i detectar a temps situacions com aquesta síndrome de caire mitològic.  

El personal investigador del GRIMS, encapçalat per la Dra. Angela Pallarés, creu que amb tractaments adaptats als immigrants és possible millorar la qualitat assistencial i fer retrocedir problemes com la síndrome d'Ulisses. Amb aquest objectiu, ha començat un projecte de recerca què compta amb la col·laboració de l'Institut Català de la Salut i ha rebut una subvenció del Col·legi Oficial d’Infermeria de Barcelona pel seu interès científic. 

Atenció als primers mesos

 “El primer pas ha estat recollir les dades. És a dir, definir quins són els problemes més comuns que pateixen els immigrants. En aquest procés han participat 67 persones del personal d’infermeria d’àrees bàsiques de salut de tot Catalunya i 300 immigrants”, explica la investigadora principal del projecte, Rosa Rifà. Aquests professionals van acomplir la seva tasca normal i, a més, van complimentar uns formularis especials quan el pacient presentava un perfil determinat: immigrants d'un país amb un grau de desenvolupament mitjà o baix segons l'Organització de les Nacions Unides (ONU) i amb menys de 18 mesos al nostre territori. “Les circumstàncies en les que abandonen els seus països suposen múltiples pèrdues: status, treball, diners, família... Molts somatitzen aquests problemes emocionals i durant els primers 18 mesos són més vulnerables a patir-los. No obstant això, si s'identifiquen aquestes situacions de forma primerenca, es pot evitar que donin lloc a problemes psiquiàtrics més greus”, aclareix Rosa Rifà.

A aquesta primera fase s'han identificat 51 diagnòstics d'infermeria com Deterior de la comunicació verbal, Desequilibri nutricional per excés o Deterior del patró del son, entre d’altres. Cal aclarir que no estem parlant de malalties. “El metges diagnostiquen malalties i el personal d’infermeria ajuda a tractar-les. No obstant això, quan formulem diagnòstics d'infermeria, el que fem és mirar com respon el malalt, quina percepció té o quin sentiment li genera la malaltia. Es tracta d'una vessant més de percepció, de detectar els comportaments, respostes o sentiments de la persona envers situacions de salut concretes o situacions de vida com pot ser un procés migratori. En aquest cas, se li pot donar suport emocional, consell, oferir-li grups de suport... tot un seguit de tractaments perquè a nivell emocional estigui millor”, recorda la investigadora de Blanquerna. 

Al projecte han participat 300 immigrants i 67 professionals del personal d'infermeria d'àrees bàsiques de salut de tot Catalunya

Un cop assenyalats els diagnòstics més comuns, el següent pas és crear plans d'atenció adequats a la població immigrant. El disseny es fa a través de Focus grups: reunions d'experts on es debat quin és el tractament més adequat. Una de les innovacions del projecte és la participació de mediadors culturals a les trobades. Es tracta d'una figura que encara no està reglada i que no es troba a tots els centres sanitaris. Normalment són persones migrades que porten molt de temps aquí i estan formats per a poder transmetre informació als seus compatriotes i a l'inrevés. “Abans d'aplicar qualsevol tractament als pacients, volem que els mediadors culturals els validin perquè no hi hagi cap problema cultural”.

Un llenguatge universal

Una altra de les aportacions d'aquest treball és l'adopció d'un llenguatge estàndard. Al projecte s'utilitza una terminologia comú que respon a una classificació internacional. Aquest llenguatge s'està implementant arreu del món i inclou els diagnòstics d'infermeria (Etiquetes Diagnòstiques de la North American Nursing Diagnosis Association), les intervencions (Nursing Interventions Clasification) i, per últim, els resultats (Nursing Outcomes Clasifications). “Gràcies a aquesta metodologia, en un futur quan s'apliqui un tractament, tots els serveis d’infermeria al món sabran de quin tractament es tracta i també permetrà comparar l'eficàcia en llocs diferents”, observa Rifà. Per adaptar-se a aquesta terminologia, les infermeres passaran per un període de formació i després començarà la fase de prova pilot, on s'aplicaran els plans d'atenció a un Àrea de Salut Bàsica.

Acostumar-se a aquest llenguatge és una de les aptituds que ha d'adquirir el personal d'infermeria. Malgrat tot, el repte de la immigració exigeix una preparació específica per a millorar l'atenció. “Hem de ser molt conscients de les diferències. No tant estudiar cada cultura, perquè és molt variable, sinó tenir clar que existeixen diferències. Aprofundir en la comunicació no verbal, la gestualitat, les maneres de comportar-se, les distàncies, el gènere... S'ha de ser sensible a tot un seguit de circumstàncies. Per exemple, s'han de tenir clars els conceptes de salut i malaltia, perquè varien segons la cultura. La prevenció és una actitud inexistent en algunes societats o es pensa que la malaltia és un càstig i no es fa un seguiment adequat dels seus problemes”. No obstant això, la investigadora de Blanquerna és conscient que no totes les tradicions culturals són admissibles. “Hi ha situacions inqüestionables com ara l'ablació, que s’ha de considerar un tema de drets humans”, reflexiona. Davant aquest repte la responsabilitat no recau exclusivament en els professionals de la salut. “Els recursos també són un aspecte molt important perquè la valoració d'aquestes persones és més costosa, requereix més temps i això significa inversió”, resumeix Rifà.

“Abans d'aplicar qualsevol tractament als pacients, volem que els mediadors culturals els validin per a evitar problemes culturals”

Al tram final del projecte s'analitzarà el grau de satisfacció dels plans de cures. De nou mitjançant un focus grup es debatran els resultats i es redactarà un informe final amb les conclusions, les quals s'haurien d’aplicar a les àrees de salut bàsica de Catalunya. Mentre s’arriba a aquest punt, la recerca està servint per a conèixer amb més profunditat el fenomen de la immigració i ajudar que els nous Ulisses puguin, també al nostre país, trobar la seva Ítaca.  

Agustí López 

-Rosa Rifà és diplomada en Infermeria, llicenciada en Antropología i profesora de l'EUIFN Blanquerna.