Eabis: Una xarxa al servei d’una empresa més justa
“No hi pot haver empreses d’èxit en societats fracassades”. Aquestes paraules de l’investigador d’ESADE Daniel Arenas descriuen l’esperit de l’European Academy of Business in Society (Eabis), una xarxa internacional formada per empreses i escoles de negoci que promou la investigació en el context de la responsabilitat empresarial.
L’Institut d’Innovació Social és el grup de recerca que connecta ESADE, membre fundador d’Eabis, i aquesta xarxa de composició meitat empresarial i meitat acadèmica. Aquesta relació ha permès als investigadors teixir una teranyina d’institucions europees interessades en aquesta temàtica i desenvolupar accions en comú. Fruit d’aquesta col·laboració nascuda al 2001, l’Institut ha engegat tres projectes que han trobat el suport d’aquesta organització en forma de socis per la recerca o mitjançant finançament.
"Eabis és una xarxa internacional formada per empreses i escoles de negoci que promou la investigació en el context de la responsabilitat empresarial"
Els temes de
recerca es decideixen entre tots. “Hi ha un comitè format per empreses i
escoles, el qual es renova cada dos anys amb eleccions. Un cop s’han
seleccionat les línies de recerca, els centres decideixen en quin projecte
estan interessats en treballar”, aclareix Arenas, que actualment forma part del
management comitee de la xarxa.
Del rol del
govern a la implicació de les Pimes
Dins d’aquestes
línies marcades per Eabis, ESADE s’ha embarcat en tres projectes amb
característiques diferents: El paper dels governs en la responsabilitat social,
la competitivitat empresarial dintre de les empreses i, per últim, responsabilitat
social i Pimes. El rol canviant del govern en la responsabilitat social de
l’empresa va ser
la primera recerca que va sorgir de la xarxa i es va portar a terme amb la
col·laboració d’altres institucions membres, com ara SDA Bocconi School of
Management i Norwegian School of Management . L’origen d’aquest estudi es troba
a la pròpia definició que
“El concepte clau
i controvertit és el terme voluntari. Això fa que els governs no hagin promulgat
una llei obligant a tothom a complir aquests comportaments”, subratlla Arenas.
En aquest marc, ESADE i els seus partners van estudiar l’actuació dels governs
en temes de responsabilitat social, donat que no és una norma obligatòria. “Vam
investigar com l’administració promou que les empreses incorporin aquests tipus
de criteris a diferents regions europees (Noruega, Itàlia i el Regne Unit). La
manera de fomentar aquesta actitud és mitjançant premis, subvencions, organitzant
diàlegs entre sindicats, ONGs, i empreses...”, recorda l’investigador sobre les
conclusions d’aquest projecte, que va terminar el juny del 2006.
L’última
conseqüència, fins al moment, d’aquesta profitosa relació internacional tindrà
lloc els pròxims 20 i 21 de setembre. ESADE ha estat seleccionada per acollir
el 6th Annual Colloquium of Eabis: The Emerging Global Governance Paradigm: The
Role of Business and its Implication for Companies, Stakeholders and Society .
Cada any se celebra aquest esdeveniment que, fidel a l’esperit mixt de la
xarxa, té com a característica més destacada la participació de les empreses al
congrés. “A més d’acadèmics, hi ha representants d’empreses que expliquen el
que fan a la seva firma respecte a
"Cada cop hi ha més empreses que s'adonen que la seva finalitat no és solament crear valor económic, sinó que ha de ser també crear valor social"
La temàtica del
congrés girarà al voltant del concepte de governança i de com les empreses
responen als reptes socials i polítics. “Per una part, ens interessa la manera
de relacionar-se de les empreses a nivell macroeconòmic. És a dir, com
interactuen amb organismes internacionals com ara el Banc Mundial o el Fons
Monetari Internacional i qui està exercint l’autoritat en els temes de
desenvolupament o desastres tipus tsunami; per l’altra part, també volem
aprofundir en aquestes relacions de poder en un context més local”, explica
l’expert.
Davant aquesta situació surt la pregunta de si les empreses situaran l’interès social abans del seu propi. Daniel Arenas no té cap dubte: “cada cop hi ha més empreses que s’adonen que la seva finalitat no és solament crear valor econòmic per l’accionista, sinó que ha de ser també crear valor social. No es pot guanyar diners a costa de tenir unes externalitats mediambientals terribles, encara que siguin legals al país on es fa, o externalitats socials o laborals”. Els empresaris tenen la necessitat i l’interès de crear una altra manera de fer negocis i reconciliar-se amb el seu entorn, ja que, al cap i a la fi, “una societat d’èxit tampoc no es pot assolir amb empreses fracassades”.