Recursos
Transferència
Projectes URL
Ciència Oberta
MERIT
Inserqual: un segell de qualitat per al tercer sector
Aconseguir un lloc de treball és una de les situacions que més preocupen a la societat actual. Aquest maldecap natural per a tothom es converteix en tot un repte per alguns col•lectius com ara immigrants o ex-toxicòmans, pels quals la recerca es transforma molt sovint en una missió impossible. La Fundació Pere Tarrés ha desenvolupat una eina per a millorar la inserció laboral de les persones en risc d'exclusió.
Inserqual és el nom d'un projecte que vol ajudar en la cerca de treball i al mateix temps convertir-se en un segell de qualitat per a les empreses, generalment Organitzacions No Lucratives, que es dediquen a aquesta tasca. Mercè Gómez és la directora estratègica d'Inserqual i ha estat una de les persones que ha encapçalat el desenvolupament d'aquest projecte finançat pel Fons Social Europeu a través de la Fundación Luis Vives . “L'objectiu era muntar un protocol de qualitat per a les entitats catalanes que acompanyen en la inserció laboral. És un àmbit on es treballa molt al dia, molt dependent del finançament i on no hi ha temps per a la recerca ni la implantació de metodologies de treball que siguin fortes”.
El projecte va començar amb una anàlisi de las mancances a traves d'entrevistes en profunditat i d'un qüestionari a representats de les entitats. La idea era modelar un procés "molt participatiu" perquè els resultats fossin útils per aplicar a les necessitats reals de l’àmbit de treball al qual s’adreça. Les dades obtingudes dibuixaren un context sociolaboral marcat per "la precarietat econòmica, la dificultat per a obtenir finançament i la globalització", situacions envers les quals res es podia fer des de la Fundació Pere Tarrés. Malgrat tot, els investigadors també identificaren elements que es podien millorar. "Volíem solucionar les dificultats dels tècnics per a desenvolupar el seu treball i pensàrem que el millor camí era dissenyar un protocol de qualitat per a augmentar la professionalització, incrementar competències i, així, solucionar els problemes més habituals dels usuaris ".
De l’itinerari lineal, a la rotonda de carreteres
La fase de recerca va començar al juliol del 2002 i va concloure el 2004. Durant aquest període, es va modelar el protocol al voltant de la rotonda de la inserció laboral. Aquesta va ser la imatge que van prendre per a mostrar la seva idea de com s'ha d'acompanyar a les persones en atur des de la desocupació fins l'ocupació. Tradicionalment l'itinerari d'inserció és un recorregut linial on el tècnic acompanya a la persona sense feina a través d'una sèrie d'etapes que, fonamentalment, són: orientació, formació, buscar feina i trobar-la. Malgrat tot, és un recorregut molt "rígid" i els orientadors es queixaven que no a tothom li feia falta la mateixa recepta. "Per posar un exemple, als joves que han eixit rebotats del sistema educatiu no els pots tancar a fer orientació, una de les fases del procés, perquè difícilment l'aguantaran. És com si per anar a la cuina a agafar una forquilla, hagueres d’obrir tots els calaixos abans d'arribar al dels coberts", explica Mercè. "Llavors pensàrem en la metàfora de la rotonda de carreteres en la que pots entrar i sortir per on vulgues". En la nova estructura es mantenen les mateixes àrees, però el tècnic té "més flexibilitat". Segons l'itinerari personalitzat que estigui fent, decideix l'estratègia a seguir i en quin punt de la roda pot aturar-se l'usuari.
Una altra innovació de la rotonda és "fer visible" el moment en què s'aconsegueix l'ocupació. El procediment no s'ha de detenir en aquest punt, perquè quan més vulnerable és el col•lectiu més dificultats trobarà en aquest pas. "Persones que fa anys que no treballen, com els drogodependents, es troben amb un moment de molt estrès i cal continuar donant-los suport encara que hagin trobat feina", assegura la Mercè.
"L'objectiu era muntar un protocol de qualitat per a les entitats catalanes que acompanyen en la inserció laboral"
Després de dissenyar la nova metodologia, el següent pas fou reforçar-la amb el suport de la qualitat. "Creuàrem les fases de la rotonda (acollida, orientació, ocupació, formació, formació en context laboral, intermediació, ocupació i tancament) amb sis dimensions de qualitat: eficàcia, eficiència, efectivitat, accessibilitat, fiabilitat i adequació. És a dir, ens vam preguntar què calia fer a totes les fases per a complir aquests criteris". En aquest procés s'identificaren, per exemple, quin tipus d'entrevista s'hauria de fer amb l'usuari en l'orientació, els documents que caldria oferir-li o inclòs els programes informàtics adequats per a cada tasca. El resultat, després de molts debats en els quals participaren els investigadors de la Fundació Pere Tarrés i representants de les entitats, fou el protocol de qualitat.
De la teoria a la pràctica
Amb el protocol a la mà, s'inicià la fase de formació dels tècnics perquè poguessin utilitzar-lo al seu lloc de treball. Després, la primera part del projecte terminà amb un grup d'implementació pilot, en el què cada entitat aplicava una part del protocol. De les 15 entitats participants, "gairebé tothom va elegir orientació perquè molts volien implementar tot el procés i era lògic començar per la part d'acollida", subratlla Mercè. L'aplicació total del projecte es va fer en la segona fase d'Inserqual, que començà al 2004 i en la qual participaren 25 entitats (deu consolidant la implementació total del protocol i 15 de forma parcial). Amb les bases de funcionament establertes, era necessari controlar l'aplicació correcta de les directrius del protocol. "Fèiem sessions setmanals per a treballar temes en comú. Analitzaven eines com ara dissenyar un pla de treball o un pla de diagnòstic de les competències dels tècnics. També ens reuníem quan alguna entitat tenia quelcom interessant que transferir a les altres. Ha estat una manera de fer xarxa", descriu la investigadora.
“Inserqual seria com ara la norma ISO de la inserció laboral, encara que tenim l’avantatge d’estar pensat per aquest tipus d’empreses en concret i no per qualsevol”
Internet també adquirí un paper predominant en aquesta segona fase. Es creà un portal temàtic (www.peretarres.org/inserqual/) on estava tot el protocol i que es va transformar en un espai de trobada. S'habilità un fòrum per a intercanviar experiències, coneixements i recursos; a més de servir també com a sistema d'autoevaluació mitjançant uns formularis. D’aquesta forma, el treball en xarxa no fou solament físic, sinó també virtual. De fet, el portal ha estat premiat en la categoria d’Internet pel Consell Municipal de Benestar Social de Barcelona als mitjans de comunicació. Uns guardons que reconeixen les iniciatives de caràcter divulgatiu i informatiu en l’àmbit del benestar social.
Amb el recolçament de 32 entitats
Inserqual es complementa amb el desenvolupament d'un gestor que permet la informatització de les dades i les activitats de les Organitzacions No Lucratives que implementen el protocol. "És un instrument que ajuda a coordinar el treball de les entitats i a racionalitzar els recursos humans", comenta la directora estratègica del projecte.
El protocol, el gestor i el portal web formen el triumvirat d'Inserqual. Aquests instruments són els ciments d'una estructura que pretén convertir-se en un referent de qualitat per a les entitats del tercer sector que es dediquen a la inserció laboral. Per assolir aquest objectiu, actualment tracten de ser reconeguts per la Generalitat de Catalunya com a marca certificadora de qualitat: "Seríem com la norma ISO de la inserció laboral, encara que Inserqual té l'avantatge d'ésser molt més concret perquè està pensat per aquest tipus d'empreses i no per a qualsevol com la ISO", compara Mercè. De fet, ja han recollit un llistat amb més de 32 entitats (Creu Roja Catalunya , la Fundació Un Sol Món i Caritas entre d’altres) i 142 professionals del sector que donen suport a la marca Inserqual com a segell de qualitat.
Mentre aconsegueixen aquest reconeixement, els tècnics de la Fundació Pere Tarrés no descansen i continuen actuant com a consultora de qualitat per a l'acompanyament laboral. Aquesta tasca persegueix millorar el tercer sector, un espai que cada cop es revetlla més transcendent per al funcionament de la societat.
